Quant menjar es desaprofita en una nevera cada setmana? I per a les empreses, quant valor s’escapa entre excedents no venuts o ingredients que acaben com a residus? El malbaratament alimentari no és només un problema domèstic: afecta tota la cadena de producció i distribució. Quan desaprofitem aliments, perdem el menjar i també tots els recursos naturals emprats per produir-lo: aigua, energia, sòl i treball humà. Cada 29 de setembre, el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments ens recorda la magnitud d’aquest problema i la urgència d’actuar tant a casa com en l’àmbit empresarial. En aquest article expliquem estratègies pràctiques i efectives per reduir el malbaratament alimentari, amb mesures concretes i aplicables en el dia a dia. Descobreix com llars i empreses poden reduir pèrdues, tenir cura del planeta i transformar els aliments desaprofitats en recursos útils, tancant el cercle i aprofitant millor els aliments.
EL PROBLEMA DEL MALBARATAMENT D’ALIMENTS: DEFINICIÓ, CAUSES I IMPACTE
Imagina que tres de cada deu bosses de la compra se’n van directament a les escombraries. Aquesta és la crua realitat que representa el fet que un terç de tots els aliments produïts al món es malbarata.
Davant d’aquesta alarmant xifra, el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments, impulsat per l’ONU cada 29 de setembre, ens ha de fer reflexionar. Lluny de ser un problema aliè i llunyà, la solució comença a les nostres llars, empreses i negocis.
Parlar de malbaratament alimentari no és només parlar de menjar que es llença: és parlar d’impacte econòmic, social i ambiental.
La gestió responsable dels residus alimentaris, juntament amb la prevenció del malbaratament en cada etapa de la cadena alimentària, és clau per construir un futur més sostenible.
Què és la pèrdua i el malbaratament d’aliments
És quan el menjar acaba a les escombraries.
El malbaratament d’aliments fa referència als aliments que, aptes per al consum humà, són descartats en algun punt de la cadena alimentària: producció, emmagatzematge, distribució, venda o consum final.
El malbaratament és el que llencem en comerços, restaurants o llars.
Parlar de “pèrdua” és parlar d’aliments que mai no arriben al consumidor.
És el que mai no arriba als lineals d’un supermercat o a un plat de restaurant: fruites que es descarten per la seva forma, productes que es fan malbé a la cadena logística, excedents de producció…
Tots dos conceptes tenen un denominador comú: els aliments es converteixen en residus orgànics que requereixen gestió. I aquí és on la diferència entre simplement “llençar” i gestionar amb visió d’Economia Circular esdevé crucial.
Cada 29 de setembre, el calendari ens convida a aturar-nos i pensar en un gest tan comú com obrir la nevera i trobar un iogurt caducat o llençar una barra de pa dura.
Pot semblar insignificant, però sumat a milions de gestos iguals a tot el món, genera un impacte que va molt més enllà del que veiem al nostre cubell d’escombraries. No és només un gest quotidià.
Per què es malbarata tant menjar
Pèrdues a la cadena de producció i distribució
El malbaratament comença molt abans que el menjar arribi a la nostra taula.
Al camp i als magatzems ja es perden tones d’aliments per raons com:
-
- Fruites i verdures descartades per no complir criteris estètics.
- Errors en transport o conservació que fan malbé productes frescos.
- Excessos de producció que superen la capacitat real de consum.
Per a les empreses agroalimentàries i de distribució, aquest escenari és un repte… però també una oportunitat. Apostar per la traçabilitat, la recollida selectiva i la valorització de residus redueix l’impacte ambiental i també impulsa l’eficiència i la reputació corporativa, tot reforçant la confiança dels/de les consumidor/es.
Llars, comerços i restauració: la darrera baula del malbaratament
Aquí és on el problema es torna més quotidià.
-
- Comprar més del necessari.
- No planificar menús.
- Conservar malament els aliments.
- Confondre data de caducitat amb consum preferent.
Són petits gestos que, sumats, converteixen llars i restaurants en actors clau del malbaratament alimentari.
En el cas del retail i la restauració, a més a més, les pèrdues es tradueixen en costos econòmics i en residus que necessiten una gestió especialitzada.
La bona notícia és que hi ha solucions: des d’ajustar millor l’oferta i la demanda fins a transformar els residus alimentaris en recursos nous amb l’assessorament d’empreses especialitzades en gestió de residus.
Impacte del malbaratament d’aliments: el cost invisible de llençar menjar
Impacte ambiental: com el menjar desaprofitat multiplica residus i CO₂
Llençar menjar no és només omplir una galleda d’escombraries.
Cada quilogram d’aliments desaprofitats suposa emissions de CO₂, consum innecessari d’aigua, ús de fertilitzants i energia, a més de la degradació dels sòls. En altres paraules: recursos valuosos que es perden i una petjada ambiental que contribueix al canvi climàtic.
Cada aliment tirat deixa aquesta empremta:
-
- Litres d’aigua gastats en la producció.
- Quilòmetres recorreguts amb transport.
- Energia emprada en el seu cultiu, processament i conservació.
Amb una gestió eficient, els residus alimentaris poden deixar de ser un problema per esdevenir oportunitats. La separació de residus alimentaris a l’origen assegura que els aliments puguin ser valoritzats.
-
- Compost per regenerar terres agrícoles.
- Biogàs com a font d’energia renovable.
- Matèries primeres que tornen a entrar en l’Economia Circular.
Impacte social i econòmic
El cost no és només ambiental: també és social. Mentre tones d’aliments acaben a les escombraries, milions de persones no tenen accés a una dieta suficient i saludable.
Per a les empreses, el malbaratament suposa pèrdues econòmiques i costos addicionals de gestió de residus.
Per a les administracions, implica més pressió sobre els sistemes de recollida i tractament.
Però hi ha alternatives: programes de donació, redistribució i valorització permeten transformar un problema en una oportunitat d’innovació social i empresarial.
Les estratègies de residu zero amb els aliments fomenten la creació d’ocupació verda, la innovació tecnològica i la reducció de costos associats a la gestió de residus alimentaris, contribuint a una economia més sostenible i eficient.
Dades actualitzades sobre el malbaratament alimentari
L’any 2024 marca un punt d’inflexió en la lluita contra el malbaratament alimentari a Espanya, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Aquestes són les dades més rellevants:
-
51,5 milions de quilos/litres de menjar i beguda es van salvar d’acabar a les escombraries gràcies a polítiques públiques, campanyes de conscienciació i millors hàbits.- Cada persona va llençar 24,3 quilos d’aliments durant tot l’any. Tot i que segueix sent molt, la xifra baixa de forma sostinguda des del 2020.
- Només el 3,7% dels aliments comprats es va desaprofitar (és a dir, de cada 100 quilos adquirits, 3,7 van acabar a les escombraries).
- Les llars concentren el 97,5% del malbaratament: 1.097 milions de quilos/litres. Tot i així, van tirar 48,9 milions menys que el 2023: la millor dada des que hi ha registres (2016).
- Dins de casa, el 77,6 % del malbaratament van ser aliments sense fer servir, i el 22,4 % plats ja cuinats.
- Fora de la llar (hostaleria i restauració), el malbaratament va ser mínim: 28 milions de quilos/litres, amb prou feines el 2,5 % del total, amb una caiguda del 8,8 % respecte al 2023.
51,5 milions de quilos/litres de menjar i beguda es van salvar d’acabar a les escombraries gràcies a polítiques públiques, campanyes de conscienciació i millors hàbits.COM REDUIR EL MALBARATAMENT ALIMENTARI: CONSELLS PRÀCTICS PER NO TIRAR MENJAR
Els hàbits quotidians són decisius.
El camí cap al residu zero en aliments passa per petits gestos quotidians i grans decisions estratègiques.
Com aprofitar les restes de menjar a casa
-
- Planifica menús setmanals per comprar només allò que necessites.
- Fes llista de la compra i cenyeix-t’hi: evitaràs compres impulsives que acaben a les escombraries.
- Aplica la tècnica FIFO (first in, first out): col·loca davant del que caduca abans i consumeix primer aquests productes.
- Interpreta bé les etiquetes: “consumir preferentment abans de” no vol dir que l’aliment sigui insegur després d’aquesta data.
- Aprofita les sobres i elabora noves receptes.
- Congela-ho a temps.
- Ajusta les racions.
- Emmagatzema de forma adequada: un recipient hermètic pot perllongar la vida dels aliments.
- Compra a granel sempre que puguis: redueixes envasos i ajustes la quantitat.
- Sigues creatiu a la cuina: utilitza aliments que sovint es descarten i crea noves receptes.
Planifica menús setmanals per comprar només allò que necessites.Què fer amb els residus orgànics a les empreses
-
- Realitza auditories de malbaratament per detectar punts crítics i quantificar les pèrdues.
- Ajusta racions i ofertes: en restauració, serveix formats adaptats a la demanda real; en retail, planifica promocions segons la rotació d’estoc.
- Aplica descomptes dinàmics en productes propers a la data de caducitat.
- Col·labora amb bancs d’aliments i entitats socials: dona excedents segurs de consum.
- Optimitza la logística d’emmagatzematge i de transport: cadena de fred, control d’inventari i previsió de demanda.
- Implementa sistemes de separació selectiva d’orgànics per garantir-ne la valorització.
- Inverteix en formació del personal sobre manipulació i conservació d’aliments.
- Fomenta la innovació tecnològica: sensors de temperatura, apps de traçabilitat, IA per preveure demanda.
- Evita la sobreproducció ajustant la planificació a dades de consum real.
- Treballa amb gestors autoritzats de residus que n’assegurin la valorització: biogàs, compost, subproductes industrials.
DE RESIDU A RECURS: GESTIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS ORGÀNICS
Els residus orgànics són totes les restes d’aliments i productes d’origen biològic que ja no es consumeixen: closques, pells, restes de fruita i verdura, pòsits de cafè, pa dur o sobres de cuina.
Encara que sovint els veiem com a “escombraries”, en realitat representen una oportunitat única per tancar el cercle i avançar cap a un model de residu zero.
Per això, gestionar-los correctament és una acció directa per reduir l’impacte ambiental.
Economia Circular amb els aliments que sobren
El gran repte, i la gran oportunitat, és el que passa quan els aliments es converteixen en residus.
Amb l’Economia Circular dels residus orgànics donem una segona vida als residus en lloc de rebutjar-los: veure cada resta orgànica com un recurs crea oportunitats de sostenibilitat i eficiència que beneficien el planeta, les llars i les empreses.
L’Economia Circular aplicada als residus alimentaris proposa que cap resta de menjar surti de la roda d’“això no es llença perquè es pot aprofitar i podria tenir una nova vida”.
Exemples de valorització i Economia Circular de residus alimentaris:
-
- Compostatge: transformar restes orgàniques en adob natural per a l’agricultura.
- Biogàs: generar energia renovable a partir de la digestió anaeròbica de residus orgànics.
- Subproductes: utilitzar parts no aptes per a consum humà com a matèria primera per a altres sectors (pinsos, bioplàstics, cosmètica).
- Redistribució: canalitzar excedents a bancs d’aliments o projectes socials.
Les empreses de gestió integral de residus hi juguen un paper decisiu: mitjançant rutes optimitzades, vehicles de baixes emissions i plantes de tractament autoritzades, converteixen un residu alimentari en un recurs, alineant-se amb els objectius de sostenibilitat i els principis de l’Economia Circular.
TMA I LA GESTIÓ SOSTENIBLE DEL MALBARATAMENT ALIMENTARI
A TMA treballem cada dia per reduir l’impacte ambiental dels residus, promovent solucions sostenibles i recolzant empreses i administracions en la gestió correcta dels residus orgànics.
El nostre compromís està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment l’ODS 12: Producció i consum responsables.
Tancar el cercle dels aliments
Es tracta de canviar la mirada: deixar de veure el menjar desaprofitat com un problema i començar a veure’l com una oportunitat de transformació, innovació i sostenibilitat.
Cada decisió que prenem —com a consumidors, empreses o administracions— influeix en si els aliments acaben a les escombraries o en un nou cicle de valor.
L’Economia Circular aplicada als aliments que sobren evita que tones d’aliments es desaprofitin i també fomenta l’ocupació verda, impulsa la innovació i enforteix la sostenibilitat del sistema alimentari.
És possible assolir un model de residu zero amb els residus alimentaris i impulsar la sostenibilitat alimentària.
Cuidem els nostres clients i cuidem el medi ambient.
Som molt més que una gestió integral de residus.
Necessites fer una gestió de residus eficient o precises més informació sobre els serveis que realitzem des de TMA? Escriu-nos a comercial@tma.es i estarem encantats de fer-te una proposta personalitzada, completament adaptada a les teves necessitats.
Descobreix els nostres serveis de Gestió integral de residus.
Segueix-nos al LinkedIn de TMA. Subscriu-te al nostre canal de Youtube.
Contacta amb nosaltres, estarem encantats/des d’assessorar-te i informar-te.
