
Cada estiu, el risc d’incendis forestals torna a situar-se al centre de l’atenció. Les altes temperatures, la sequera, la baixa humitat i el vent poden fer que un petit focus avanci ràpidament i sigui difícil de controlar.
Però la prevenció no comença ni acaba amb l’arribada de l’estiu. Mantenir les parcel·les, controlar la vegetació, conservar les franges de protecció i gestionar correctament les restes forestals són tasques que han de formar part del manteniment habitual del territori.
A les zones on els habitatges, les urbanitzacions, les empreses i les infraestructures es troben a prop del bosc, aquesta tasca cobra encara més importància. Una vegetació excessivament densa o l’acumulació de material sec poden afavorir la propagació del foc, mentre que un terreny correctament mantingut pot facilitar l’accés i la feina dels equips d’emergència.
El risc no comença amb les flames
Una parcel·la pot semblar tranquil·la durant bona part de l’any, però la vegetació no deixa de créixer. Herbes, matolls, branques i altres restes vegetals es van acumulant i, amb el pas dels mesos, poden convertir-se en una quantitat important de combustible.
Quan comença realment la prevenció d’incendis?
Molt abans que apareguin les flames, però també durant els mesos de més risc. El manteniment periòdic permet detectar les zones on la vegetació ha tornat a créixer, identificar acumulacions de material sec i corregir aquells punts que poden augmentar el risc.
No es tracta de deixar el terreny sense vegetació. Es tracta de gestionar-la de manera adequada, reduint-ne la continuïtat i evitant acumulacions innecessàries de material combustible.
Franges de protecció: una mesura clau al voltant d’habitatges i parcel·les
A les zones on els habitatges són a prop de terrenys forestals, la prevenció cobra una importància especial. Són espais coneguts com a zones d’interfície urbano-forestal, on conviuen habitatges, jardins, camins i vegetació forestal.
En aquests entorns, les franges de protecció tenen un paper fonamental. El seu objectiu és reduir la quantitat i la continuïtat de la vegetació al voltant de determinades edificacions i infraestructures per dificultar que un incendi hi pugui avançar.
Les característiques i dimensions d’aquestes franges depenen de la normativa aplicable i de les condicions de cada terreny. Per això, és important valorar cada espai de manera individual.
Més enllà del compliment de les obligacions que corresponguin, mantenir aquestes zones en bones condicions també facilita l’accés i la feina dels serveis d’emergència.
Netejar una parcel·la és molt més que tallar l’herba
Quan parlem de neteja de parcel·les, és habitual pensar únicament a tallar la vegetació. Tanmateix, la prevenció forestal requereix una visió més àmplia.
Cal observar com està distribuïda la vegetació, quins arbres necessiten manteniment, on s’acumulen les restes i en quin estat es troben els camins i els accessos.
Aquí entren tres treballs que solen formar part d’una mateixa planificació: desbrossament, poda i aclarida forestal.
Quina diferència hi ha entre ells?
El desbrossament actua principalment sobre la vegetació baixa. Permet controlar herbes, matolls i altres elements que poden formar una capa contínua de combustible sobre el terreny.
La poda se centra en l’arbrat i pot ajudar a eliminar determinades branques baixes o seques que afavoreixen la continuïtat entre la vegetació del sòl i les capçades.
L’aclarida forestal, per la seva banda, actua sobre la densitat dels arbres. Quan els exemplars creixen massa junts, augmenta la competència per l’aigua, la llum i els nutrients i pot existir una continuïtat més elevada del combustible entre les capçades.
Els tres treballs tenen objectius diferents, però es poden complementar per aconseguir una gestió més completa.
La prevenció forestal és una feina sobre el terreny. La maquinària i les eines són importants, però també ho és saber quina vegetació s’ha de retirar, quina s’ha de conservar i com intervenir sense afectar innecessàriament l’entorn.
Cal eliminar tota la vegetació per prevenir un incendi?
No. I és una qüestió important.
Un bosc necessita vegetació per mantenir el seu equilibri. L’objectiu d’una gestió forestal responsable no és eliminar-la indiscriminadament, sinó aconseguir una estructura més equilibrada i reduir aquells elements que poden augmentar el risc.
Un desbrossament selectiu pot controlar determinades zones de matolls o vegetació seca sense eliminar de manera generalitzada tota la cobertura vegetal. De la mateixa manera, una poda o una aclarida s’han de plantejar tenint en compte l’espècie, l’estat de l’arbre, la densitat del terreny i les característiques de l’entorn.
La prevenció i la conservació del medi natural poden anar plegats quan els treballs es fan amb criteris tècnics.
La vegetació no és l’únic combustible
Després d’un desbrossament, una poda o una aclarida queda un altre element que també requereix atenció: les restes vegetals.
Branques, fulles, troncs, matolls i altres materials retirats durant els treballs no haurien de quedar acumulats sense control. Una actuació destinada a reduir el risc pot perdre part de la seva eficàcia si les restes es deixen formant acumulacions de material sec.
Per això, la gestió d’aquestes restes forma part del mateix treball forestal.
Què es fa amb les restes després d’un desbrossament o una poda?
Depenent del terreny, del volum i del tipus de material, hi ha diferents opcions. Una de les més habituals és la trituració de les restes vegetals, que permet reduir considerablement el seu volum i facilitar-ne la gestió posterior. Quan les condicions ho permeten, el material triturat pot romandre al terreny per integrar-se com a matèria orgànica o utilitzar-se com a encoixinat.
En altres casos, les restes es poden retirar i traslladar per a la seva valorització, per exemple com a biomassa, sempre d’acord amb els usos i requisits aplicables.
Aquesta part del procés és important perquè la prevenció no acaba quan es talla la vegetació. També cal decidir què fer amb tot el material que s’ha generat.
De residu a recurs: l’aprofitament de la biomassa
Les restes procedents de determinats treballs forestals es poden convertir en un recurs.
La biomassa forestal permet aprofitar materials procedents de podes, desbrossaments i aclarides i donar-los un nou ús. Aquesta valorització ajuda a reduir la quantitat de residus que romanen al terreny i encaixa amb una gestió basada en l’economia circular.
A més, triturar i aprofitar correctament aquests materials pot evitar acumulacions que, durant els períodes secs, podrien tornar a convertir-se en combustible.
No totes les restes tenen el mateix destí. El tractament adequat dependrà del material generat, de les característiques del treball i de la normativa corresponent.
La prevenció també consisteix a vigilar
Hi ha una part de la prevenció que no es veu tant com un desbrossament o una poda, però que és igualment important: la vigilància.
Durant els períodes de més risc, controlar l’estat del territori permet detectar possibles incidències i actuar amb més rapidesa.
La vigilància des de punts elevats permet, a més, obtenir una visió àmplia de l’entorn i comprovar l’estat de diferents zones.
La prevenció combina així diferents tasques: actuar sobre la vegetació, gestionar les restes i mantenir una vigilància que permeti detectar ràpidament qualsevol situació anòmala.
Per què el vent ho pot canviar tot?
En un incendi forestal, les condicions meteorològiques poden modificar ràpidament la situació. El vent pot accelerar la propagació de les flames i transportar brases cap a zones allunyades del front principal.
Per això, reduir la continuïtat de la vegetació és especialment important. Un terreny amb una estructura vegetal més controlada pot oferir menys continuïtat al foc que una superfície on s’acumulen matolls, branques seques i arbres excessivament pròxims.
La prevenció no permet controlar la meteorologia, però sí actuar sobre una part del combustible que alimenta l’incendi.
Canvi climàtic: un repte cada vegada més gran
La gestió forestal també s’ha d’entendre dins d’un escenari climàtic que està canviant.
Els períodes de sequera, les temperatures elevades i els episodis de calor extrema poden augmentar l’estrès de la vegetació i afavorir unes condicions més seques.
Això no significa que tots els incendis es puguin evitar mitjançant treballs forestals. Significa que mantenir el territori en bones condicions adquireix encara més importància.
Un bosc correctament gestionat pot presentar una estructura més equilibrada i una menor continuïtat de combustible. I a les zones properes als habitatges, una correcta gestió de l’entorn pot ajudar a reduir l’exposició de les edificacions.
Prevenció i biodiversitat: trobar l’equilibri
Gestionar un bosc no significa convertir-lo en un terreny buit.
La vegetació compleix una funció essencial per a la fauna, el sòl i el mateix ecosistema. Per això, els treballs forestals s’han de realitzar de manera selectiva i tenint en compte les característiques de cada espai.
L’eliminació de vegetació excessiva, el control d’espècies invasores i la millora de l’estructura de l’arbrat poden formar part d’una gestió que busqui tant la prevenció com la conservació.
L’objectiu és aconseguir un entorn més resistent i més ben preparat, no simplement un espai amb menys vegetació.
I després de netejar, quan cal tornar-hi a actuar?
Aquesta és una de les preguntes més habituals quan es parla del manteniment de parcel·les.
La resposta depèn de la vegetació, la superfície, la ubicació i les condicions de cada terreny. Una parcel·la que es desbrossa avui tornarà a tenir creixement vegetal amb el pas del temps.
Per això, la prevenció no s’hauria de plantejar com una neteja puntual. El més eficaç és establir un pla de manteniment periòdic, revisar l’estat de la parcel·la i programar les actuacions en funció de les necessitats reals.
En una comunitat de propietaris, una urbanització, una empresa o una administració, aquesta planificació permet organitzar els treballs i evitar que les actuacions s’acumulin en un moment concret.
Els camins i els accessos també compten
Hi ha un altre element que mereix atenció: els camins.
Una via forestal amb vegetació que envaeix els laterals, branques que dificulten el pas o restes acumulades pot complicar l’accés dels equips d’emergència.
Mantenir els camins nets i desbrossats millora l’accessibilitat i permet disposar d’unes condicions més adequades en cas que sigui necessari intervenir.
Per això, quan es planifica el manteniment d’una zona forestal, no convé mirar únicament els arbres i els matolls. Els accessos també formen part de la prevenció.
Una prevenció que es treballa durant tot l’any
L’arribada dels mesos de més risc no significa que la prevenció s’aturi. Al contrari: durant l’estiu, el manteniment i la vigilància continuen sent fonamentals per detectar noves acumulacions de vegetació, conservar les zones de protecció i mantenir els accessos en bones condicions.
Al mateix temps, els treballs de desbrossament, poda, aclarida i gestió de restes requereixen una planificació que va molt més enllà d’una època concreta.
Cada terreny té les seves pròpies necessitats. Una parcel·la propera a un habitatge no presenta les mateixes condicions que una massa forestal, de la mateixa manera que una urbanització requereix un manteniment diferent del d’un camí rural.
Per això, una prevenció eficaç comença per conèixer el terreny i determinar què necessita realment.
Espais Verds del Vallès: prevenció i gestió forestal sobre el terreny
A Espais Verds del Vallès treballem en el manteniment i la gestió d’espais forestals, parcel·les i zones verdes, amb actuacions orientades a millorar les condicions de seguretat i conservació de l’entorn.
Desbrossament, poda, aclarida forestal, trituració i gestió de restes vegetals formen part dels treballs que poden ser necessaris per mantenir una superfície en bones condicions.
L’experiència sobre el terreny és fonamental. No es tracta únicament d’utilitzar maquinària o retirar vegetació, sinó de saber què cal fer, on fer-ho i com fer-ho per aconseguir un resultat eficaç i respectuós amb l’entorn.
En aquest cas, sí que recomanem substituir la fotografia del camió de prevenció si no és una imatge corporativa de TMA. En trobar-se al final de l’article, aquesta imatge pot servir per reforçar la identitat de l’empresa.
L’ideal seria una fotografia pròpia en què aparegui l’equip de TMA treballant, maquinària de l’empresa durant un desbrossament o una trituració, personal amb els equips de protecció o una actuació acabada en una parcel·la o zona forestal.
Prevenir és treballar durant tot l’any
Un incendi forestal pot començar en qüestió de minuts, però la prevenció requereix planificació i treball continuat.
Revisar una parcel·la, controlar la vegetació, mantenir una franja de protecció, podar determinats arbres, fer una aclarida, gestionar les restes o mantenir un camí net i accessible són actuacions que contribueixen a preparar i protegir el territori.
I la prevenció continua sent necessària durant els mesos de més risc. Mantenir les zones controlades i vigilar l’entorn permet detectar nous problemes i actuar abans que puguin agreujar-se.
A Espais Verds del Vallès, treballem perquè la prevenció formi part del manteniment habitual de parcel·les, urbanitzacions i entorns forestals, combinant experiència, seguretat i cura del territori.
Perquè la prevenció d’incendis forestals no és una actuació puntual: és una manera de mantenir l’entorn preparat durant tot l’any.
Cuidem els nostres clients.
Cuidem el medi ambient.
Si desitges més informació sobre els nostres serveis o tens alguna consulta, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres escrivint-nos a espaisverds@tma.es.
A Espais Verds del Vallès treballem per un futur més verd, segur i sostenible per a tots i totes!
Descobreix els nostres serveis de Jardinería.
Segueix-nos al LinkedIn. de TMA. Subscriu-te al nostre canal de Youtube.
Contacta amb nosaltres, estarem encantats/des d’assessorar-te i informar-te.
Quina diferència hi ha entre ells?
Què es fa amb les restes després d’un desbrossament o una poda?
La prevenció també consisteix a vigilar
Espais Verds del Vallès: prevenció i gestió forestal sobre el terreny